Fermentats casolans a la cuina

fermentats

Fa uns mesos el Jordi va començar a fer fermentats casolans amb verdures. L’equip de cuina, el de monitors i les mestres hem fet de conillets d’índies per acabar d’afinar les textures i les acideses de les verdures fermentades. Alls, bròquils, pastanagues, cols…

Ara mateix estem preparant juntament amb la nostra consultora de seguretat alimentària un protocol per poder introduir a les amanides algun fermentat.

Aquests aliments augmenten de manera considerable no només els enzims digestius, sinó que afavoreixen la creació de flora pro-biòtica augmentant les nostres defenses. Coneixent els nostres petits gourmets estem convençudes que el seu sabor avinagrat els encantarà i donarà un plus a les amanides i crudités de cada dia.

Us seguirem informant …

Ens quedem sense mandarines per culpa del temporal…

Com ja us vam comentar en una altra entrada, les conseqüències a les collites  del temporal “Glòria” es comencen a materialitzar . L’altre dia ens van informar que el nostre proveïdor de mandarines de Tortosa, Biocitrus ha perdut tota la collita de mandarines ecològiques, i només es podran fer servir per fer sucs. En podriem aconseguir també ecològiques però no serien de proximitat, simplement  no sabriem d’on venen… potser del Marroc, potser de l’altra punta del món… Així que mirant de ser coherents i sostenibles, hem decidit que  no tindrem més mandarines durant la resta del curs. Aquest hivern seguirem oferint taronja de les terres de l’Ebre, poma, pera, i kiwi de LLeida, i el plàtan de Canàries.

L’ajuntament de Barcelona demana reduir el consum de carn a les escoles…

Estofat de mongetes en lloc de carn: Barcelona repensa els menús escolars

El consistori demana fixar un mínim de dos dies a la setmana sense proteïna animal

Algunes escoles ja han repensat els seus menús per adaptar-los a les recomanacions sanitàries de consumir menys carn –sobretot, de la vermella– i elevar, en canvi, les racions de proteïna vegetal. Sobretot, de llegum. Fins al punt que ja no és estrany que en alguns centres s’ofereixi, algun dia, un menú amb dos plats de cullera i sense tall. Per exemple: crema de verdures de primer i mongetes blanques estofades de segon. Però encara són una minoria segons els informes de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, en els quals s’ha detectat que el 90% d’escoles no ofereix mai proteïna vegetal com a segon plat. Ara l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci d’Educació volen estendre el canvi al conjunt d’escoles de la ciutat per reequilibrar la proporció entre el consum de proteïna animal i proteïna vegetal.

L’objectiu és que la nova proposta, que també posa èmfasi en l’ús d’oli d’oliva per amanir i cuinar i la incorporació de més amanida i fruita fresca, sigui una realitat el curs que ve al conjunt de centres. A la pràctica, es persegueix que la proteïna animal (carn vermella, carn blanca, ous o peix) se serveixi només com a segon plat i, com a màxim, tres cops a la setmana. Els altres dos segons seran, principalment, llegum. La carn vermella estarà recomanada, com a màxim, un cop per setmana.

Menys carn vermella  I més llegums

Menys carn vermella I més llegums

El gran canvi, en la línia del que ja s’aplica a les escoles bressol, es preveu per al curs que ve, però hi ha sis centres vinculats a la Xarxa d’Escoles + Sostenibles, que promou el consistori, on el nou model de menús ja s’aplica o s’aplicarà durant aquest curs: Dovella, Mallorca, Ramon Casas, Pare Poveda, La Farigola del Clot i el Patronat Domènech. Es tracta d’escoles que tenen alumnat d’infantil i primària –dels 3 als 12 anys– i que, en el marc de la prova pilot, rebran assessorament i acompanyament professional per part de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) per resoldre dubtes.

Els nous menús escolars són una de les mesures incloses en el pla que va presentar la ciutat quan, a mitjans d’aquest mes, va declarar l’emergència climàtica. Concretament, es busca promoure una dieta més saludable i baixa en carboni i fer augmentar el consum de productes de proximitat, així com disminuir el consum de proteïna animal per adequar-lo a les recomanacions d’organismes com l’Agència Internacional del Càncer.

Salut aconsella limitar el consum de carn vermella a les guarderies

Salut aconsella limitar el consum de carn vermella a les guarderies

Els canvis tindran en compte el preu màxim del servei de menjador fixat per la Generalitat (6,20 euros al dia inclòs el monitoratge) i hauran de comptar amb la complicitat de les associacions de famílies dels centres i les empreses que gestionen els serveis. Un informe de l’ASPB sobre hàbits alimentaris, fet a partir d’enquestes, alerta que el 78% dels infants d’entre tres i quatre anys i el 42% dels adolescents d’entre 13 i 19 mengen carn tres o mes cops cada setmana i aquest és el llindar per sobre del qual es considera que hi ha un consum excessiu. I també es recullen altres realitats preocupants com que el 43% dels menors d’entre vuit i nou anys mengen brioixeria industrial més de tres vegades al mes i el 80% dels adolescents consumeixen refrescos per sobre de la freqüència recomanada. Més del 80%, a mes, no mengen prou fruita i verdura.

Carme Borrrell, gerent de l’ASPB, ha alertat, en aquest sentit, que els percentatges d’obesitat són alts entre els infants i, sobretot, als barris més desafavorits, i que en els nens és més alt quan mengen sols. També hi influeix el fet de dinar o sopar davant d’una pantalla. El curs passat es van estudiar 116 centres i en un 34% es consumien carns greixoses dues o més vegades a la setmana. El 90%, a més, no ofereix com a segon plat proteïna vegetal. “Veiem que la recomanació no s’està fent”, ha lamentat Borrell. “Amb les noves pautes hi guanyarem tots: els infants i el planeta”, ha emfatitzat la regidora de Salut, Gemma Tarafa, que ha remarcat que el canvi també és voldrà aplicar en altres equipaments com les residències de gent gran.

El temporal “Glòria”

Com ja sabeu, aquesta setmana hem patit un temporal devastador que s’ha menjat bona part de tot el  territori , amb pèrdues ecològiques i patrimonials d’un valor incalculable. A la nostra escola hem patit molèsties més o menys empipadores, i hem hagut de suspendre patis i sortides, però d’altres llocs han patit de valent…i molt. És el cas del Delta de l’Ebre, on arrossaires com “Ecocastells” o “Riet Vell” – que ens porten l’arròs blanc i l’integral a la nostra escola – han perdut collites senceres i encara no saben si han perdut definitivament el territori i el seu model de subsistència; o és el cas de l’Oriol del “tros de l’Uri” de Malgrat, que ha vist com els  camps on planta les  escaroles, fonolls, alberginies i coliraves que ens porta cada setmana han desaparegut arrossegats per l’aigua i el fang , o la gent de l’horta del Pla de Munt a Palafolls que tenen els hivernacles inundats i han perdut totes les pastanagues que han plantat perquè menjadors com el de la nostra escola gaudim dels seus productes fets amb tant d’amor i amb tant respecte pel territori. Estem tristes, molt tristes i preocupades perquè no ens paren d’arribar imatges que ens colpeixen. No sabem encara quins efectes tindrà tot això a curt i a llarg termini, però ja hem avisat la comissió del migdia que segurament hi haurà incidències amb productes com verdures, fruites, arròs i fruits secs. Us anirem informant a mida que ho anem concretant amb els pagesos.
També us volem explicar que s’està preparant una recaptació de fons que aniran destinats a les pageses i pagesos i arrossaires amb els que treballem des de la central de compres “Biogrup” i que planifiquen les seves collites per a menjadors escolars com el nostre. Us avisarem per si voleu participar quan estigui en marxa.
IMG-20200122-WA0001

Article:”El suplici de pensar què els faig per sopar”

US COMPARTIM AQUEST ARTICLE DE LA REVISTA “ETS EL QUE MENGES”

El suplici de pensar “què els faig per sopar?”

Pensar el menú cada dia, planificar, anar a comprar i cuinar és una motxilla enorme i una feina que hem de fer cada dia, tots els dies de l’any. T’explico com m’organitzo per a planificar el menú dels sopars dels meus fills.

 

19 de setembre 2019 | Actualitzat el 20 de setembre 2019 per Núria Coll

Algunes amigues o mares i pares de l’escola em demanen, any rere any, idees de menús saludables per fer a casa. En realitat, em demanen que els expliqui com m’organitzo i com planifico els menús. No és tan fàcil fer un sopar equilibrat i variat si l’alimentació saludable no és una prioritat. De totes maneres, encara que no ho sigui per a tothom, al final, cal parar-hi una mica d’atenció si no es vol acabar obrint la nevera i improvisant qualsevol cosa per sopar, per a nosaltres i per als nostres fills, cosa que desespera igual. Però ho entenc i m’he sentit igual molts cops. Pensar el menú cada dia, planificar, anar a comprar i cuinar és una motxilla enorme i una feina que hem de fer cada dia, tots els dies de l’any. Per això ens agrada tant anar a restaurants, coi!

El suplici de pensar “què els faig per sopar?”

Per tant, zero culpes. Entre la sortida de l’escola, el berenar, les extraescolars, el bany i les interrupcions, la vida ja és prou complicada per pretendre excel·lir cada dia a la cuina.

De totes maneres, us explico el que he fet aquest inici de curs per si us pot ser útil. El primer dia em vaig imprimir el menú dels bessons, que és diferent del de la filla gran, que fa P5, perquè són dues escoles públiques diferents i tenen dues empreses concessionàries diferents. Però com que no vull fer més d’un menú, baso els sopars en funció dels dinars de P1. Això no ho fan totes les famílies, que sovint no saben què han menjat els fills aquell dia i és molt fàcil que acabin repetint menú. És molt útil, per tant, imprimir el menú i tenir-lo a la nevera; això ens permet decidir de manera més visual com podem equilibrar dinars i sopars.

L’equilibri que busco, però, dista molt del que es diu des dels centres educatius, que sovint pequen d’excés de proteïna animal –que en general ofereixen molts dies– i, a sobre, les recomanacions que fan per sopar inclouen més proteïna animal. No té gaire sentit si calculem que necessitem prendre cada dia un gram de proteïna per cada quilo de pes. Per tant, un nadó de quinze quilos en té prou amb un tros de pollastre de 50 grams, que en té 15 de proteïna. I no només el peix, els ous i la carn tenen proteïna, sinó que els vegetals, llegums i cereals, també. Per això és tan recomanable compensar els sopars amb llegum i cereal integral.

Propostes de sopars

A casa farem:

  • Els dilluns –que dinen arròs i ou–, soparem verdura i llegums, per separat o en un estofat.
  • Els dimarts –que dinen verdura i carn–, farem arròs de verdures i peix blau. També ho faig aquest dia perquè sé que els dimarts la peixateria és oberta i que, com que recullo jo els nens d’escola, podrem passar-hi.
  • Els dimecres –que dinen pasta i formatge– menjarem verdura a trossos i hummus i/o ou.
  • Els dijous –que dinen llegums i peix– soparem crema de verdures i hamburgueses vegetals o croquetes de mill o ou.
  • Els divendres –que dinen sopa i pollastre–, soparem arròs amb llenties i verdura.

Aquest esquema de dinars i sopars el tinc en una aplicació de notes del mòbil per si no el recordo, ja que em va bé per tenir ordre i planificar la compra, un altre essencial per no tenir un atac de pànic davant d’una nevera buida.

I tingueu una cosa en compte: segons l’alimentació saludable que difonem a Etselquemenges cal tenir un molt bon proveïdor de fruita i verdura, ja sigui una cooperativa de consum o una botiga amb producte sobretot local i de temporada i poc més. El rebost el podeu tenir permanent i, si no teniu temps de coure llegums, tenir-ne en conserva. Personalment no tinc mai temps de cuinar per avançat, però si cal faig xocolata saludable amb avellanes, cacau, dàtils i llet de civada a les nou de la nit o a les set del matí. El pitjor que pot passar és que el soroll desperti els veïns, però, a casa, amb tres nens petits, hi ha d’haver un engranatge constant per tenir opcions saludables sempre a mà. Gràcies, veïns, per comprendre-ho!

Com són els berenars de l’escola?

Els berenars que proposa l’escola tampoc em semblen del tot bé, ja que només els donen plàtan dos dies a la setmana. Cap altra fruita! Em sembla incomprensible en un país que té fruites delicioses totes les estacions de l’any. A més, en aquests berenars, hi ha lactis dia sí i dia no, i s’abusa del pa. Per tant, en els berenars de les cinc he d’evitar l’entrepanet perquè tinguin una dieta més variada i no els surti el pa per les orelles.

“No podem dir que els nostres fills mengen verdura si només els donem patata i mongeta tendra; no podem dir que mengen fruita si només tasten el plàtan”

De fet, una de les coses més difícils d’aplicar, sobretot en el cas dels més petits, és que mengin variat. No podem dir que els nostres fills mengen verdura si només els donem patata i mongeta tendra; no podem dir que mengen fruita si només tasten el plàtan. No podem dir que tenen una dieta variada, si l’únic cereal que mengen és blat i/o arròs blanc. Ara que ve la tardor –el dia 1 d’octubre publicarem els bàsics de fruita i verdura del mes–, veureu que tenim moltes verdures disponibles i ajustades de preu –perquè són de temporada– per fer receptes noves. Aquest és el sentit del nostre web o dels cursos que fem: que la gent descobreixi més varietat d’ingredients i receptes. I, si no, que els ho diguin als alumnes del curs “Perd pes i guanya salut”, que han après a esmorzar diferent i tenen tantes eines que no troben a faltar el pa.

He de dir també que el menjar de les escoles bressol municipals de Barcelona –a casa hem passat per tres bressols diferents i, en algun cas, hem conegut a fons les cuines dels centres– han millorat molt. El darrer any s’han pres decisions contundents com ara eliminar del tot el sucre, ja que abans es donaven galetes i  coca, per exemple. I bona part dels aliments són ecològics. Ara, però, caldria que hi hagués més verdura i sobretot reduir l’excés de lactis i de bastonets de pa.

I els esmorzars?

Ara que ja sabeu com combinar aliments i menjars, descobriu les opcions d’esmorzars que ens ofereix la Pilar Rodrigáñez per a les carmanyoles de l’escola.

El model alimentari ecològic: clau per a aturar el canvi climàtic (article)

US COMPARTIM AQUEST ARTICLE DE L’ASSOCIACIÓ INTERECO
28 noviembre 2019 – en Noticias INTERECO,

EL MODELO ALIMENTARIO ECOLÓGICO: CLAVE PARA FRENAR EL CAMBIO CLIMÁTICO

 

Con motivo de la celebración en Madrid de la Conferencia Mundial de las Naciones Unidas sobre el Cambio Climático (COP25), SEAEINTERECO Asociación Vida Sana solicitan que se tomen medidas urgentes que favorezcan la transición a modelos alimentarios ecológicos por su papel clave para hacer frente al cambio climático.

Si se incluyen todos los eslabones del sistema alimentario (producción agrícola y ganadera, transporte y conservación de alimentos, procesado y embalaje de alimentos y todos los desperdicios que se generan), la alimentación es la responsable de la mitad de las emisiones de Gases Efecto Invernadero (GEI) generados. Si además tenemos en cuenta que la alimentación es básica y primordial para la vida de las personas, es evidente que se trata de una cuestión importante y con mucho potencial para frenar el cambio climático.

La producción ecológica aporta soluciones que pueden ayudar, por un lado, a reducir la contribución del sistema alimentario a la emisión de GEI y, por otro, a mitigar el impacto que los cambios en el clima van a tener (y ya tienen) en la producción agropecuaria. En producción ecológica, la ganadería ecológica reduce la carga ganadera (número de cabezas) y basa la alimentación de los animales en recursos locales disminuyendo las necesidades de importar productos como la soja o el maíz desde el otro lado del mar. Y en el caso de la agricultura ecológica, no se utilizan fertilizantes de síntesis y se necesita gestionar mejor los aportes nitrogenados para evitar la aparición de plagas de difícil control. Además, el compostaje disminuye globalmente la emisión de los GEI que se producen en el manejo del estiércol. Tampoco debe olvidarse la capacidad de secuestrar carbono en los suelos, tal y como lo llevan haciendo hace años los/as agricultores/as ecológicos con la fertilización orgánica.

Todos estos datos y muchos otros referentes al potencial de la producción ecológica para la adaptación y mitigación del cambio climático se recogen en informes y estudios-diagnóstico como, por ejemplo, los del proyecto “Adapta tu dieta, cuida tu clima”, llevado a cabo por la SEAE. Proyectos como este demuestran que en España existen iniciativas exitosas que promueven modelos de alimentación ecológica con emisiones de GEI casi nulas. Estos modelos promueven, además, el consumo mayoritario de alimentos frescos, de temporada y de proximidad, ecológicos, la reducción del consumo de carne, el reciclaje de residuos orgánicos para la obtención de compost y la minimización del desperdicio alimentario, factores clave para hacer frente al cambio climático.

Si se tiene en cuenta que nuestro país es líder europeo en superficie destinada al cultivo ecológico con 2.1 millones de ha y cuarto a nivel mundial[i], y que el consumo ha aumentado mucho en los últimos años, desde SEAEINTERECO y Asociación Vida Sana consideramos que es necesario aprovechar la concienciación de los consumidores y promover así un verdadero cambio de modelo. La acción climática propuesta por el Estado español ha de incluir, necesariamente, la producción ecológica y los modelos de consumo agroecológico como uno de sus ejes centrales.

Por eso, queremos hacer un llamamiento a toda la sociedad a responsabilizarse con esta crisis climática en su alimentación diaria y, a la vez, exigimos a nuestros/as representantes políticos que implementen los instrumentos necesarios para que se apoyen a nivel global los modelos de producción ecológicos como garantes de la seguridad alimentaria de todos los pueblos a largo plazo. Las decisiones que se tomen en esta cumbre no pueden dejar a un lado el importante papel que el modelo alimentario tiene para revertir la emergencia climática y los acuerdos así deben reflejarlo.

Solicitamos, pues, que tras esta Conferencia de las Naciones Unidas sobre el Cambio Climático (COP25) se impulsen medidas y acciones concretas que apoyen y faciliten una transición ecológica para favorecer sistemas alimentarios justos y sostenibles con la vida de nuestro planeta y con nuestras vidas. La cuenta atrás ya ha empezado, no hay más tiempo que perder.

 

Sense nevera a la cuina

Famílies, estem sense nevera des del passat dijous, així que ens hem vist obligades a fer moviments amb els menús per tal de poder garantir els àpats de cada dia.

Us expliquem el que farem aquests propers dies, i esperem tenir la nevera funcionant d’aqui pocs dies (estem esperant a que el consorci aprovi el pressupost de reparació)

  • dijous 10 d’octubre vam fer patata i bleda i pollastre de segon
  • divendres 11: hem fet llenties i macarrons
  • dilluns 14: farem arròs amb pèsols, pastanaga i porros i cigrons de segon
  • dimarts 15: farem el mateix menú que hi posa, però de postres servirem el iogurt de dijous
  • dimecres 16: el mateix menú (patata i mongeta i hamburguesa
  • dijous 17: el mateix menú però sense el iogurt
  • divendres 18: mantenim el menú de peix

Gràcies per la vostra comprensió!

Arrenquem curs….

Comencem nou curs escolar. Un curs que comença amb la rectificació i modificació de l’avantprojecte de la llei del migdia , on el departament d’educació ha garantit la continuïtat del model de migdia contractat directament per les AMPES, però buscant una cobertura legal, i amb una futura llei del migdia, que s’haurà de redactar i aprovar al Parlament.

A Vatua l’Olla seguirem treballant i participant en els debats i trobades d’entitas, associacions i gestores amb el Departament d’educació per tal de garantir un model just, de qualitat i amb criteris agroalimentaris de proximitat i de temporada, és a dir, lluitant per un model de menjador sostenible i de qualitat en tots els sentits, tant per als infants com per a les treballadores i treballadors de l’espai del migdia, que veiem com encara no comptem amb el reconeixement social, laboral i legal de la resta del món educatiu.

Nosaltres seguirem amb productes de proximitat i recolzant als pagesos i pageses de casa, que treballen amb una qualitat indiscutible i que lluiten per tirar endavant les seves petites hortes i conreus. Apostant pels productes de temporada, perquè cada cop hi ha més evidències científiques que són els productes més saludables i evidentment els més sostenibles. També seguim amb la nostra aposta pels productes ecològics i integrals: aquest curs començarem a certificar els nostres menús amb el segell ecològic d’Intereco, per tal de garantir mitjançant auditories i controls els nostres productes.

Us deixem amb imatges dels raïms negres de la Sandra d’Agramunt a punt de ser collits per servir a les escoles i dels préssecs del Josep Antoni d’Almenar . També ja son a punt de ser collits els melons del David de Tarragona, les prunes boníssimes del Lluís d’Aitona, les figues de la Montse Tugas de Viladecans, les pomes Vermelles del Josep Montmany de Begues i les peres ercolinas de la Geni de Lleida. Tot amb segell ecològic i de casa…

Pel que fa al peix fresc, aquest mes aprofitarem que els seitons són ben ferms i grandets, i els farem arrebossats durant la setmana de benvinguda a l’espai del migdia dels infants de P3. El primer divendres d’escola, menjarem una fideuà amb canana i suquet de peix de roca de la costa del Garraf.

Feliç inici de curs. Salut i bons aliments

Què mengem??

Divendres passat vam acabar els tallers-xerrades “Què mengem?” que hem estat fent a la comunitat de mitjans. Han estat uns tallers plens d’aportacions dels infants, i on han volgut participar de manera molt activa.

Al taller tractàvem d’esbrinar què és el que mengem realment llegint les etiquetes dels productes envasats i hem descobert que la majoria de vegades ens pensem que mengem una cosa però en realitat ens estem menjant una altra. Hem vist que quan ens diuen que una cosa no té sucre, en realitat és perquè els sucres tenen noms molt diversos que nosaltres desconeixem, hem descobert els additius i els conservants, i sobretot hem vist la quantitat de plàstic i d’envasos que s’utilitzen per vendre menjar envasat.

Ens hem quedat amb ganes de seguir esbrinant….

 

Ja ha arribat la fruita de pinyol…

Ja hem començat a servir la tant esperada fruita de pinyol, que ens diu ben clarament que l’estiu és a punt d’arribar.

Des de la setmana passada al menjador de l’escola, hem gaudit de cireres, albercocs, nespres i maduixes, i en breu començarem a gaudir de préssecs, nectarines , prunes i de cara al casal d’estiu afegirem els melons i les síndries

Tota aquesta meravella de fruita, ens arriba de Lleida, amb segell certificat ecològic i de productors tant reconeguts com el Carles Vilarnau.

 

La propera setmana continuarem gaudint dels albercocs ecològics de la varietat galta vermella, de maduixes i de poma golden. També menjarem taronges navel late late, de les terres del Delta,les darreres d’aquest any.

Peix i mercuri

Us compartim aquest article de La Vanguardia, contentes de veure que a l’escola estem oferint no només un peix sostenible i de qualitat, sinó el més recomanable a nivell sanitari.

 

Los cuatro pescados con más mercurio del supermercado


 0

Los depredadores marinos son lo que cuentan con porcentajes más altos de mercurio

  VER IMÁGENES


Los cuatro pescados con más mercurio del supermercado

El pescado es un alimento que no puede faltar en una dieta equilibrada y saludable. Los especialistas aconsejan que lo consumamos como mínimo dos o tres veces por semana por los nutrientes que nos proporciona. Sin embargo, recientes estudios han demostrado que casi todos presentan rastros de mercurio. Algunos de ellos, con porcentajes preocupantes, que nos hacen plantearnos cuál debería ser nuestro consumo de estos productos.

Según la Organización Mundial de la Salud (OMS), la principal fuente de exposición humana al metilmercurio, un compuesto orgánico del mercurio que es sumamente tóxico, es el consumo de pescados y mariscos. Su consumo afecta especialmente al sistema nervioso central y a los riñones, pero puede ser un riesgo significativo sobre todo para las embarazadas.

El consumo de mercurio afecta especialmente al sistema nervioso central y a los riñones

El principal efecto que puede sufrir una embarazada por el consumo de peces contaminados es la alteración del desarrollo del sistema neurológico del feto. Por esta razón, la Agencia de Protección Ambiental (EPA) recomienda que las mujeres en edad fértil, embarazadas, en periodo de lactancia y los niños pequeños eviten comer las especies marinas más propensas a esta contaminación.

Las embrazadas y los niños no son el único colectivo que pueden sufrir consecuencias negativas a causa de la ingesta de mercurio.Philippe Grandjean, epidemiólogo de la Universidad de Copenhagen (Dinamarca), asegura que este elemento químico puede provocar retraso mental y alteraciones en el comportamiento, que se traducen en una disminución en el coeficiente intelectual de la población, y a la larga en graves pérdidas económicas.

En definitiva, debemos evitar los pescados con cantidades alarmantes de mercurio, pero no hay ninguna necesidad de dejar de alimentarnos de aquellas especies que no están contaminadas. La Agencia Catalana de Seguridad Alimentaria recomienda que se evite consumir sobre todo pescados depredadores de grandes dimensiones.Estas especies contienen más mercurio porque se alimentan de una gran cantidad de peces que también están contaminados.

Grandjean recomienda que se dé preferencia a los animales que se encuentran en los eslabones más bajos de la cadena alimentaria. Otra posible solución, podría ser el consumo de peces criados enpiscifactorías, que contienen menores cantidades de mercurio. Y eso sí, sobre todo, estar informados sobre las especies más expuestas a este tipo de contaminación.

La Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN), asegura que estos cuatro pescados del supermercado son los que presentan mayores cantidades de mercurio:

Atún de ojos grandes

El atún es uno de los peces que contiene cantidades más alarmantes de mercurio. Sin embargo, no es el atún mediterráneo el que nos debe preocupar, sino el atún de ojos grandes. Esta variedad de atún, también conocida como atún patudo, habita en zonas tropicales y subtropicales del Atlántico, del Índico y del Pacífico.

Es necesario hacer esta diferenciación porque el atún rojo del mediterráneopor ejemplo, no contiene porcentajes de mercurio tan altos. Lo mismo sucede con el atún claro, que se encuentra muchos puestos más abajo en la lista de peces contaminados con este compuesto.

Pez espada

El pez espada o emperador es otro de los peces afectados por esta problemática. De hecho, es una de las especies comerciales con mayor cantidad de mercurio. Se trata de un depredador que consume grandes cantidades de peces al día y que, por lo tanto, acaba sumando a su organismo el mercurio de sus presas. Estos peces se distribuyen por todo el mundo en aguas templadas, tropicales y subtropicales.

Tiburón

Esta especie también cuenta con altos porcentajes de mercurio, igual que en el caso del pez espada. Los tiburones incluyen desde especies pequeñas de las profundidades marinas, hasta el tiburón ballena, el mayor de los peces,que se cree que puede llegar a medir una longitud de 18 m.

Se trata del principal depredador del mar y la única competencia a la que se enfrenta son los seres humanos que los cazan. Por esta razón, varias especies, como el tiburón nodriza gris, se encuentran en peligro de extinción.

Lucio

El lucio se alimenta de especies marinas de todo tipo, incluido el cangrejo, y desde 2003 fue añadido al Catálogo Español de Especies exóticas invasoras. Este pez de río también se caracteriza por ser un depredador de grandes dimensiones y que, por lo tanto, también contiene cantidades alarmantes de mercurio

Article: “El menú escolar que no comerían los adultos” a “El Independiente”

El menú escolar que no comerían los adultos

Las acelgas es uno de los alimentos más temidos por los niños en los comedores escolares y hacen que se lleven la mano a la nariz para conseguir pasar el mal trago. Eso sí, nunca escucharás que se queje porque le hayan puesto patatas fritas o de postre haya comido flan. Más allá de lo apetecible que pueda resultarle a nuestros hijos la comida que le dan en el comedor de su centro educativo hay de fondo un problema, cuanto menos delicado, que afecta directamente a la salud de los menores como la presencia ingente de proteínas animales, alimentos procesados y frituras, alimentos que los adultos se cuidan mucho de introducir en su dieta. ¿Es saludable el menú que ofertan los colegios en España?

En un país como el nuestro donde las jornadas laborales son de 8 horas es difícil conciliar la vida familiar con la laboral. Los progenitores se ven obligados a recurrir a otras actividades extraescolares que mantengan a los niños ocupados mientras finaliza la jornada laboral. Entre medias surge la necesidad de que los niños coman fuera de sus casas y el lugar más indicado es el colegio.

Los comedores escolares se presentan así como la –prácticamente– única opción para miles de padres y madres que no pueden comer en casa con sus hijos o que tienen jornadas de trabajo tan maratonianas que ni siquiera les queda tiempo ni energía para cocinar. Hasta ahí, es una buena alternativa al problema de la conciliación, pero ¿sabemos qué comen nuestros hijos en esos comedores escolares? ¿Sabemos si están siendo bien alimentados con la comida que allí se les proporciona? ¿Quién selecciona y elabora esos alimentos? y ¿en qué condiciones llegan hasta su plato?

Composición del menú escolar

En España no hay un modelo estándar en cuanto a la composición del menú de los comedores escolares, solo existen recomendaciones a nivel estatal como el Programa Perseo elaborado en 2008 por el Ministerio de Educación, una Guía de Comedores Escolares elaborada por el Ministerio de Sanidad  o la Estrategia NAOS para invertir la obesidad infantil, –que en España supera el 40% siendo una de las tasas más altas de Europa en obesidad y sobrepeso infantil–.

Esas recomendaciones proponen una cantidad ingente de proteína animal, alimentos procesados y frituras

No obstante, en declaraciones a El Independiente, el coordinador de Campo al Cole y especialista en sensibilización e incidencia política en Derechos Humanos, Educación y Alimentación Sostenible, Andrés Muñoz Rico sostiene que esas directrices proponen una cantidad ingente de proteína animal, alimentos procesados y frituras. “Las proteínas animales consumidas en grandes cantidades tienen un impacto perjudicial para la salud además del impacto medioambiental que supone la ganadería. No priorizan el uso de productos frescos y en su lugar se utilizan productos de cuarta gama –alimentos que ya vienen cortados y lavados listos para cocinar– y quinta grama –alimentos procesados o precocinados como las latas de conserva o la lasagna lista para calentar y comer–. Y por lo general, hay un abuso de las frituras que tienen un impacto directo en la obesidad –filetes empanados, croquetas, etc.–“, explica.

Asimismo, aunque en los menús escolares se suele contemplar la cuestión de los alérgenos “en muchos de los casos las alternativas para los niños con alergias alimentarias son de muy baja calidad”, asegura Muñoz Rico. Por ejemplo, a un niño con alergia al huevo le sustituyen un producto elaborado con ese alimento por otro de una lata de conserva como el atún. Tampoco se suele tener en consideración alternativas para los niños que tienen otras creencias religiosas –como la alimentación Halal– o los que siguen una dieta vegetariana.

Gestión de los comedores escolares

La gestión de los comedores escolares en el territorio español puede pasar por cuatro actores distintos. El primero es la Administración Pública que gestiona directamente la contratación de funcionarios, profesores y personal del colegio que se encargan de la gestión de los comedores.

La gestión indirecta de los comedores escolares es el modelo más usado en España

El segundo, y más utilizado, es la externalización o gestión indirecta. Este modelo depende de si el colegio tiene cocina en sus instalaciones. Si la tiene, se contrata a una empresa que se encarga de la contratación personal de cocina y selecciona los proveedores, se encarga de toda la gestión de compra de alimentos y del comedor. En el caso de que el centro no cuente con cocina propia lo que se hace es contratar una empresa de catering que trae la comida desde una cocina central. Ese servicio de catering puede ser o bien de línea fría –comida que se ha procesado en una cocina central con mucha antelación, hasta de 20 días, se mantiene y se transporta en frío y luego en la cocina del centro se recalienta– o de línea caliente –se cocina en el mismo día en una cocina central y se transporta en caliente hasta el comedor del colegio–.

Otra forma de gestión es mediante acuerdos con otras Administraciones. Así, por ejemplo, la Administración puede ceder la competencia a un Ayuntamiento que será el que gestione los comedores de los colegios de su municipio. Y el último actor serían las entidades sin ánimo de lucro quienes se encarguen del comedor, como por ejemplo el propio AMPA.

El negocio de los comedores escolares

En el curso 2015-16 más de un millón y medio de estudiantes de enseñanza no universitaria utilizaron el servicio del comedor escolar, lo que supone un 12,6% del mismo, según datos proporcionados por el Ministerio de Educación Cultura y Deporte. De éstos, los alumnos que más hacen uso del comedor son los de Educación Infantil (36,4%) y Primaria (29,4%). Si bien en términos generales el número de usuarios de comedores escolares ha descendido un 8,2% desde el curso 2010-11, es producto del descenso de centros que ofertan este servicio pasando del 63,4% en 2010 al 53% en 2016.

El 58% de los comedores escolares está en las manos de cuatro empresas

En España el 81% de los comedores escolares es de gestión indirecta y solo el 18% es de gestión directa, según el análisis Los comedores escolares en España. Del diagnóstico a las propuestas de mejora, Los estudios reflejan que el 58% de los comedores escolares está en las manos de cuatro empresas –todas multinacionales– en el sector de la restauración colectiva que  suministran el servicio de los comedores escolares Serunión (30%), Compass Group (17%), Aramark (13%), Ausolan (10%), otras empresas con menor presencia como Mediterránea (3%), Sodexo (3%), Clece, Iss FoodService y resto de empresas (24%), según datos de Restauración Colectiva.

En el informe “La importancia del sector español (y europeo) de la restauración social en concesión”, elaborado y publicado en el portal especializado Restauración Colectiva, se puede apreciar cómo el sector de la restauración colectiva –servicio de comida para colectivos como el de la salud o los colegios– pasó de facturar en el sector de la enseñanza 627 millones de euros anuales en 2012 a 634 millones en 2015. Estos datos reflejan el aumento en el gasto que supone la gestión indirecta de los comedores escolares y lo rentable del negocio para la industria alimentaria.

Para Muñoz Rico, “A partir de las normativas autonómicas se ha propiciado el modelo de gestión indirecta o de externalización que ha llevado a una gran concentración empresarial. Los colegios en muchos lugares se han construido sin cocina eso también ha propiciado que el único modelo viable sea el modelo de catering. Esto conlleva un modelo en el que prima el lucro empresarial en detrimento de la calidad del servicio”. En España solo el 18% de los comedores es de gestión directa, el 63% es de catering porque no tiene cocina y el 36,4% tiene cocina in situ.

Conflicto de intereses

Imaginemos tener un puerto pesquero a escasos metros del colegio de nuestros hijos y que además mi familia viva de la pesca. Sin embargo nos encontramos con que el pescado que comen nuestros hijos en el comedor escolar recorre cientos o miles de kilómetros hasta llegar a su plato. Pues es así como funciona el modelo de la gestión indirecta o externalización que es insostenible a nivel social y medioambiental. Destina muchos recursos al proceso de elaborar los alimentos en cocinas centrales, a transportarlo desde muy lejos en camiones con línea fría y recalentarlo en cocina.

Otra alimentación en los comedores escolares es posible sin necesidad de aumentar el precio de los menús

“Todo eso tiene un coste logístico que beneficia al modelo empresarial en lugar de destinar esos recursos a mejorar la calidad de los alimentos, a mejor las condiciones laborales del personal de cocina y monitores que muchas veces es muy precario”, reivindica el coordinador de Campo al cole quien además asegura que “otra alimentación en los comedores escolares es posible sin necesidad de aumentar el precio de los menús”.

Prueba de ello es que algunos comedores ya están funcionando con un modelo saludable y sostenible como la Escola dels Encants en Barcelona donde se rigen por el mismo precio público de cualquier colegio en Cataluña cuyo menú incluye productos ecológicos, de proximidad y de temporada. Así consta en el documental “Alimenta el mañana” con la dirección de Andrés Muñoz Rico y Josep Bedmar.

Es importante la implicación de las familias para la consecución de un modelo ecológico, saludable y sostenible quienes además tienen que suplir con otras presiones como la publicidad alimentaria dirigida al público infantil. En este sentido, varias asociaciones sociales y sanitarias denuncian que el 80% de los alimentos y bebidas que se anuncian como saludables para niños no lo son. Esto también tiene un impacto directo en los colegios donde las máquinas expendedoras están llenas de bebidas azucaradas y de productos nada saludables para la alimentación de nuestros hijos como los snacks y todo tipo de bollería.

En España no existe regulación –solo el Código PAOS de carácter voluntario y elaborado por las empresas del sector– sobre la publicidad alimentaria y políticas alimentarias –etiquetados, impuestos– que son las políticas que está exigiendo la propia OMS para plantarle cara a la epidemia de la obesidad, enfermedades cardiovasculares o la diabetes tipo dos.

 

Canvis al menú del 22oct-26oct pel forn…

Com que encara no tenim data definitiva per la reparació del forn, us avancem el que farem la propera setmana.

  • dilluns 22, de segon farem puré de patata amb pèsol i cansalada
  • dimarts 23, de segon fare estofat de gall d’indi
  • dimecres 24 no canviem res
  • dijous 25 l’arròs serà integral
  • per divendres 26 esperem tenir el forn funcionant

Article d’ “Ets el que menges” sobre l’esborrany del nou decret de menjadors

El Departament d’Ensenyament s’ha fixat com a molt tard finals de desembre per aprovar el nou decret de menjadors i que s’adeqüi a la legislació vigent. Hi ha pressa sobretot per complir la llei de contractes públics i aquest fet sembla que pot modificar dràsticament la manera com es contracten els serveis de menjador. Si s’arriba a aplicar l’actual esborrany de decret tots els menjadors hauran de passar per un procés de licitació pública que aboliria  la contractació directa via AMPA o AFA dels centres educatius. És per aquest motiu que les associacions de família estan en peu de guerra amb Ensenyament.

Pinterest icon

Concretament les AMPA del Baix Empordà, Gironès i Pla de l’Estany, per diferents motius, estan protagonitzant un conflicte obert amb els respectius consells comarcals, que tenen la competència cedida per la Generalitat en matèria de transport i menjador escolar i que, en molts casos, fins ara no aplicaven. Arran de la nova normativa de contractació pública aquests ens comarcals han volgut començar a retirar la gestió directa dels menjadors a diverses AMPA. Altres consells comarcals del país han preferit acceptar una pròrroga d’un curs a l’espera de l’aprovació del nou decret. Sigui com sigui, la regulació dels menjadors és una qüestió que porta des de fa temps de corcoll a Ensenyament i a la comunitat educativa.

En mig d’aquest moment àlgid del conflicte aquest mes de setembre neix SOS Menjadors amb la finalitat principal d’aixoplugar sota seu famílies d’alumnes, sindicats, entitats i organitzacions vinculades amb el sector de les col·lectivitats, el món educatiu i la sobirania alimentària, per impulsar un nou canvi de paradigma pel que fa al temps de migdia als centres educatius de titularitat pública. SOS Menjadors defensa elevar la categoria pedagògica del menjador, com un espai educatiu més del centre, i integrat plenament en el projecte educatiu. Per altra banda demanda que aquest espai reconegut s’emmarqui dins el dret a l’educació i que per tant sigui universal i gratuït, garantint alhora el dret a una alimentació de qualitat de tots els alumnes en període escolar.

Què prepara SOS Menjadors?

En aquests moments un  “grup motor” té l’objectiu d’organitzar l’assemblea fundacional de SOS Menjadors prevista pel proper  20 d’octubre a Girona. Organitzar la coordinadora, donar a conèixer la situació actual del sector, plantejar propostes d’articulat d’una  ILP sobre menjadors, seran els punts a abordar en aquesta trobada.

Pinterest icon

Nani Moré és una de les portaveus del “grup motor“: “volem menjadors de qualitat i el decret del Departament, des del nostre punt de vista, va en sentit contrari: dóna entrada només a les grans empreses amb un model d’homologació de volum de negoci on les petites iniciatives i les empreses de nova creació, no hi tindran cabuda”. Moré insisteix en això conscient que el 58% de les escoles està a mans de 4 grans empreses: Serunion, Aramark, Ausolan i Compass Group (Eurest). Però aquest no és l’únic defecte del decret, segons SOS Menjadors: “veiem les ràtios que fixa el Departament i ens semblen insuficients. A educació primària, per exemple, la ràtio és de 30 alumnes per monitor. És una bestiesa! A més cal garantir la cobertura de vetlladors per aquells alumnes amb necessitats educatives especials i que actualment només és atesa parcialment dins l’horari lectiu. I tampoc parlen de les ràtios que hi ha d’haver de personal dins la cuina, ni tampoc de la formació que han de tenir aquests treballadors. El que també preocupa i molt a la comunitat educativa és que amb el nou decret les AMPES no podran decidir quina empresa els ha de dur la gestió del seu menjador, quin model volen o si volen l’autogestió.

Segons la Generalitat, ara les famílies només podran participar dins la comissió del menjador o en les taules de contractació, però en cap cas decidir. Una situació que de fer-se realitat distarà molt de la capacitat actual de les famílies de decidir el model de menjador. El que no canviarà serà que les famílies hauran de continuar pagant el servei de la seva butxaca.

SOS Menjadors impulsarà una ILP per derogar el decret d’Ensenyament

Nani Moré explica que amb una llei ben feta hi hauria la possibilitat de tancar el cercle i afavorir la pagesia del nostre país. “A Catalunya ens produïm aproximadament el 40% dels aliments que mengem. Però si l’administració garantís que  els aliments dels nostres pagesos arriben a les escoles, que és un client estable i voluminós, promouríem el menjar saludable, de proximitat i/o ecològic, aconseguiríem fer remuntar el sector primari. Actualment només un 1% de la població activa es dedica a la pagesia i tenim un 12% d’atur”. 

Per aconseguir tot això, SOS Menjadors impulsarà en breu una ILP (Iniciativa Legislativa Popular). En aquests moments ja han realitzat consultes a diversos juristes per estudiar la seva viabilitat legal. Una ILP, segons la regulació catalana, requereix 50.000 signatures per poder ser debatuda en el Parlament. Un procés llarg i feixuc, però que si prosperés  anul·laria qualsevol decret de menjadors. Recordem exemples d’èxit d’ILP a Catalunya com l’abolició dels toros  o la recent aprovada ILP sobre la renda mínima garantida

Podeu trobar més informació sobre la Coordinadora SOS Menjadors al web  sosmenjadors.cat.